ZONES HUMIDES
Les zones humides constitueixen ecosistemes de gran valor ecològic, hidrològic i paisatgístic. Aquests espais, caracteritzats per la presència permanent o temporal d’aigua, desenvolupen funcions ecològiques clau. Malgrat la seva importància ambiental, molts d’aquests espais han patit processos de transformació o degradació derivats de l’activitat humana, fet que comporta la desaparició o alteració d’una part significativa dels sistemes humits existents.
En aquest context, la identificació, caracterització i posada en valor de les zones humides del territori esdevé una eina fonamental per a la seva conservació i gestió sostenible. Els inventaris d’espais naturals com zones humides permeten recopilar informació sobre la seva localització, tipologia i estat de conservació d’aquests ecosistemes, facilitant així la presa de decisions en matèria de planificació territorial, gestió ambiental i conservació de la biodiversitat.
L'Ajuntament de Llagostera, i en concret l'àrea de Medi Ambient, està duent a terme l'elaboració d'un inventari de les zones humides del municipi amb la finalitat d'identificar aquells espais que, per les seves característiques hidrològiques, ecològiques o geomorfològiques, poden ser considerats ecosistemes humits o presenten potencial per esdevenir-ho.
L’inventari té previst incloure tant zones humides naturals associades a cursos fluvials, rieres, o depressions amb acumulació d’aigua, com zones humides d’origen artificial com basses agrícoles, petits embassaments o estructures hidràuliques històriques vinculades a antics molins. Tot i que aquestes darreres són d’origen antròpic, sovint desenvolupen funcions ecològiques similars a les dels ecosistemes humits naturals.

ENTORNS DE RIBERA
El municipi de Llagostera compta amb una xarxa hidrològica d’una notable riquesa i diversitat. El terme és drenat principalment per la riera Gotarra, que discorre per la part sud del municipi, així com la riera Banyaloques, essent aquesta última un afluent de la Gotarra. Les aigües acaben al riu Onyar. A aquestes també cal afegir-li les rieres de la Resclosa, Benaula, Sant Llorenç, Verneda, Cagarella, del Prat, can Cateura, Salenys i, finalment, el riu Ridaura, el qual neix a l’Ardenya i acaba desembocant al mar Mediterrani. Completen la xarxa hidrogràfica diversos torrents i cursos menors que aporten cabals estacionals a aquests eixos principals. En conjunt, aquests cursos d'aigua constitueixen una infraestructura natural d’un valor incalculable pel territori, actuant com a corredor ecològic, filtre natural de la qualitat de l’aigua, regulador dels episodis de crescudes i connector entre els espais protegits de les Gavarres i del massís de l’Ardenya-Cadiretes.
Des de l'Ajuntament s'ha elaborat una guia per a propietaris rurals per posar en el seu coneixement la importància dels espais de ribera que transcorren pel nostre terme municipal, així com per informar sobre la normativa que regula aquests espais i les obligacions que se'n deriven per als propietaris de finques confrontants.
Cada propietari/ària d’una finca confrontant amb un d’aquests cursos d’aigua, és imprescindible que conegui el marc normatiu que regula qualsevol actuació en aquests espais. El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües, el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, i la normativa concordant estableixen que cap actuació sobre el domini públic hidràulic, els seus marges o les zones de servitud i policia no pot dur-se a terme sense la consegüent autorització administrativa. Això inclou, entre d’altres, qualssevol tala, desbrossada, moviment de terres, abocament, construcció o modificació de l'estructura del terreny en l’entorn de la llera. L'incompliment d’aquesta obligació pot comportar responsabilitats administratives i l’obligació de restitució del terreny al seu estat original.
