Al nostre voltant sempre han viscut una gran diversitat d'éssers vius: formigues, mosques, mosquits, escarabats, rates, ratolins i molts altres animals petits. Aquests organismes en determinades situacions d’abundància i/o per les seves característiques poden esdevenir una plaga i causar problemes de salut o molèsties importants a les persones.
Fins ara, els productes químics, com els plaguicides o els desinfectants, han estat un dels mètodes més coneguts per combatre les plagues.
Però aquests productes, per les propietats intrínseques biocides que tenen, poden comportar un risc per a la salut si no s’utilitzen de forma adequada i, per tant, cal racionalitzar-ne l’ús.
És per això que el control de les plagues s’ha de basar en estratègies de control integrat en què es prioritzin les mesures de sanejament i d’higiene, i els mètodes físics, mecànics i biològics de control.
En el cas d’utilitzar productes químics, s’han de prioritzar els productes de menys perillositat per a la salut de les persones i per al medi ambient.
La llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública estableix al seu article 52.g, com a servei mínim dels ens locals, la gestió dels riscs per a la salut derivats dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues.
Seguint la normativa i aplicant els reglaments establerts, l’àrea de Medi Ambient és la responsable de tractar i evitar la proliferació de les plagues corresponents a rates, coloms i processionària.
Rates i insectes
Actualment, a l’Ajuntament de Llagostera, a través d’una empresa contractada, s’elabora un programa de control del plagues urbanes encaminat a controlar les poblacions de les espècies plaga i minimitzar els efectes de la seva presència a partir d’un pla de prevenció i en l’ús integrat de mesures amb els mínims riscos possibles per a la població i impacte sobre el medi.
El control de les plagues urbanes està dirigit a mantenir la via pública i clavegueram, i edificis municipals d'ús públic sanejats d'artròpodes i rosegadors, per tal de prevenir la transmissió de malalties anomenades zoonosis i garantir la salubritat dels llocs i edificis públics.
Coloms i aus urbanes
El control de les poblacions d'aus urbanes (coloms i altres ocells) correspon als ajuntaments, d'acord amb l'establert a l'article 16 del text refòs de la Llei de Protecció dels Animals, i són aquests els responsables de prendre les mesures més adients a l'espai de domini públic per tal d'evitar o reduir els possibles problemes de salut, urbanístics i les molèsties que ocasionen, vetllant alhora per mantenir un equilibri que permeti la convivència amb garanties de salubritat.
Processionària
L’eruga processionària (Thaumetopoea pityocampa) del pi és una arna o papallona nocturna autòctona a Catalunya. Té un cicle vital complex, i és per això que només ens en recordem als mesos d’hivern i primavera, quan veiem la seva fase d’eruga urticant.
L'arribada del bon temps l'eruga processionària abandona les bosses dels arbres per tal d’arribar i enterrar-se al terra; coincidint amb aquesta època, l’Ajuntament de Llagostera, en aquesta tipologia de plaga, actua en zones de titularitat pública col·locant trampes de captures als troncs dels pins amb nius. Les trampes ecològiques de captura de la processionària, són uns collarins que es col·loquen al voltant de l’arbre. Aquestes trampes de processionària disposen d’un conducte a través del que condueixen les erugues fins una bossa amb terra. Les erugues s’hi enterren creient que han arribat al sòl i acaben morint per inanició.
Altres plagues
A través del web de la Generalitat de Catalunya, us podeu informar de totes les plagues i les mesures per prevenir i com actuar davant l'afectació d'una d'elles.
https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/proteccio/plagues/index.html
https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/entorn-saludable/medi/plagues/