Un gir social i democràtic


És més fàcil governar un imperi que un municipi i això, com és obvi, no ho diguem perquè ens sàpiga greu: a CUP-ALL no hi ha vocacions imperials. Sempre hem afirmat que volem governar des d’abaix, des de la proximitat, conjuntament, prioritzant els interessos col·lectius. No només perquè aques- ta és la naturalesa del municipalisme tal com l’entenem sinó també perquè les polítiques municipals es forgen necessàri- ament a la curta distància. L’accés a l’habitatge, a l’educació, als serveis, a la cultura, a l’oci, a les seguretats; la qualitat mediambiental, la lluita necessària per a la igualtat, l’aten- ció als més vulnerables i, també, les crueltats més lacerants d’aquest model econòmic, tot queda a un pas de qui governa en poblacions com la nostra i tot és un estímul per al desen- volupament de les polítiques públiques. Malgrat això, però, el finançament dels municipis de l’estat espanyol no és que sigui insuficient, que ho és, sinó que és desastrós. Perpètu- ament magre per a les necessitats quotidianes; per a la cura de la gent gran, per al sosteniment de les llars d’infants, per a l’impuls de polítiques d’habitatge, per als programes socials, per a la formació i l’educació en igualtat d’oportunitats; tam- bé esdevé, a vegades, quan el temps són propicis, generós per a les grans obres, per a les inversions que permeten inaugurar just abans de les eleccions i que també han provocat (i això també convé dir-ho) totes aquelles perversitats i corrupteles relacionades amb el finançament de les formacions políti- ques per una banda i la cobdícia per l’altra. Ha estat més fàcil construir una gran infraestructura nova que dotar la que ja es té de personal i programes oberts a tota la població. No vivim ara, precisament, en un moment dolç per a les grans inver- sions i ho sap tothom. Instal·lats en la crisi política, sense pressupostos ni a Catalunya ni a l’estat, havent travessat una crisi econòmica llarguíssima que ha deixat molt laminades totes les polítiques públiques i a punt d’entrar a la nova crisi anunciada, no són bons temps per estar situats a primera línia de les necessitats socials. Ens van dir que els darrers anys s’havien invertit 21 milions d’euros en la transformació de Llagostera. Tenim, certament, un casc antic envejable que podem mostrar amb satisfacció als visitants, però han canvi- at les condicions materials de vida dels llagosterencs? On és l’habitatge públic que hauria corregit totes les disfuncions del mercat de lloguer? Quants recursos s’han destinat a la millora de la qualitat de vida dels residents del geriàtric? Quants a la planificació per a una nova residència? Quin efecte va tenir el Pla de Barris sobre la igualtat i la cohesió social? Sobre el benestar dels llagosterencs? Nosaltres hem vingut a fer el gir social i democràtic que prometíem i que entenem que necessita el nostre poble. Jutgeu amb severitat les nostres polítiques però quan ho feu, penseu que ara, a nosaltres, ens toca fer-ho amb la caixa pràcticament buida.

Grup Municipal de la CUP- Alternativa per Llagostera