A Llagostera hi ha identificades 6 persones que van ser deportades als camps d’extermini nazi

L’Ajuntament de Llagostera ha aprovat per unanimitat adherir-se al projecte Stolpersteine de la mà del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per poder disposar de 6 llambordes en record dels 6 llagosterencs deportats en els camps d’extermini nazi.

A data d’avui a Llagostera es coneixen sis persones que van ser deportades i assassinades a Mauthausen i a Buchenwald:  Claudi Pibernat Vicens, Enric Rigau Quintana, Florenci Viñolas Riera,  Francesc Llagostera Roig,  Joan Mascort Rissech i  Emili Puigmolé Magrià. 

La proposta va ser aprovada pel darrer ple de l’Ajuntament mitjançant una moció conjunta que va ser aprovada per unanimitat.  Podeu llegir el text intergre de la moció des d’aquí.

“Més enllà de l’homenatge i el record necessari, en aquests moments polítics que la ultradreta s’ha rearmat a tot el món i molt particularment a l’estat espanyol, que el neofeixisme cada vegada és més present a l’espai públic i el revisionisme històric i els discursos d’odi segueixen incrementant-se, és imprescindible crear espais de memòria per fer presents els crims de la història i pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves”, ha explicat el regidor de Memòria Històrica, Enric Ramionet.

Un cop es disposi de les llambordes es preveu organitzar una exposició i un acte inaugural de la seva col·locació.  

Sobre el projecte Stolpersteine de memòria històrica

Ein Stein, Ein Name, Ein Mensch. Una pedra, un nom, una persona. Stolperstein, pedra que fa ensopegar, és un projecte artístic dissenyat per Gunter Demnig (Berlín, 1947). Com ens recorda ell mateix, ‘no hi ensopeguem amb els peus, sinó amb el cap i el cor’.

El maig de 1996 a Berlín es van col·locar les primeres. Dedicades a persones jueves residents al barri de Kreuzberg víctimes del règim nacionalsocialista. S’instal·len davant la darrera residència on va viure en llibertat la persona.

Es tracta d’un projecte que relaciona art i memòria. Cada Stolperstein ret homenatge a una víctima del nacionalsocialisme. D’aquesta manera, es manté viva la memòria de les persones de tots els col·lectius: jueus, romà i sinti (gitanos), LGTBI, dissidents polítics, testimonis de Jehovà i ciutadans amb discapacitat que van ser perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933 i 1945 pel règim nazi i els seus col·laboradors.

No només es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi els qui van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països, i també a aquelles persones que davant el destí que els esperava van decidir suïcidar-se.

L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants mentre llegeixen el nom de la persona i quin va ser el seu destí. Com es deia? Quan va néixer? Quan va morir? On vivia? On i quan fou deportada?

Es tracta del projecte més gran descentralitzat de memòria. Les llambordes disperses per tot Europa i més enllà permeten adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. En comptes de números, però, ens parlen en primera persona, amb noms i cognoms.

Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Les fa l’escultor Michael Friedrichs-Friedlaender al seu estudi als afores de Berlín. Des del gener de 2015, es va transferir la gestió del projecte a la fundació Stiftung - Spuren - Gunter Demnig, que rep els encàrrecs de la producció de diferents llambordes de part de persones individuals, famílies, associacions, grups de veïns, escoles, centres de treball o governs. Cada any produeixen al voltant d’unes 450 noves llambordes.

Per saber-ne més, http://www.Stolpersteine.eu/en/