Vivim temps líquids, d'incertesa, flexibles, volubles. Comencem de zero constantment i renunciem al pensament a llarg termini, en l'amor, en l'àmbit laboral, en les amistats…

El moviment, braços i mans que recorren la pell en danses invisibles, és líquid. El color, que es dilueix en el l’aigua i acaba en el paper, la pell de l'art, és líquid. I l’erotisme, creador de fluxos que s'abracen i transporten el plaer, també és líquid. Un triangle d'elements que tanca el cercle.

Mogut pels contratemps i renascut en les dificultats, aquesta mostra neix durant l’època pandèmica. En la meva obsessió per dibuixar a gent del meu entorn, real o virtual, la renovació ha estat constant i l'interès, passatger. L’ahir ja és passat, antic, vell.