El ple de febrer va destacar per comptar amb el debat i votació de força mocions. I de fet totes aprovades per unanimitat. En dos casos les havíem registrat conjuntament tots els grups (agraïm la predisposició del govern a fer-ho) i una, en defensa de la pagesia, l’havíem proposat nosaltres. Per altra banda, també vam realitzar força preguntes. 

Amb l’aprovació de la nostra moció de suport a la mobilització de la pagesia davant la crisi del sector agrari i la necessitat de polítiques per a la sobirania alimentària, l’Ajuntament de Llagostera es posiciona al costat de la Revolta Pagesa de l’últim mes; insta les autoritats competents a prendre mesures valentes per defensar aquest sector estratègic (tals com canvis de normatives favorables a les grans empreses agroalimentàries, contra la importació no subjecta a normatives equiparables a les nostres o per a la reducció burocràtica); i a una implicació activa del govern en l’impuls de polítiques locals en relació i en benefici de la pagesia local. En aquest últim cas, en seguirem les accions i serem proactius proposant-ne.

Pel que fa a les mocions presentades conjuntament per tots els grups, en destaquem la que proposa el Pacte pel Ridaura, fruit d’una iniciativa dels grups Natura Sterna i Ardenya Patrimoni i Natura. Aquestes entitats proposen un pacte dels municipis pels quals transcorre el riu Ridaura amb el compromís de protegir-lo i gestionar-lo conjuntament i amb una visió integral. Actualment, és un element natural de gran interès i alhora molt vulnerable i que requereix de la màxima protecció, fet agreujat per no comptar amb cap ens gestor supramunicipal després de la dissolució ─el 2019─del Consorci Cadiretes-Ardenya. Esperem que la iniciativa prosperi i permeti la protecció que el Ridaura es mereix (començant per la seva capçalera i entrada a la vall d’Aro, en terres llagosterenques). Amb l’altra moció conjunta, sobre el finançament dels ens locals, Llagostera se suma al clam municipal per a una imprescindible reforma estructural que ens doti de la capacitat econòmica (i per tant, política) necessària per a les funcions que assumim, la derogació de la LRSAL i la fi del crònic espoli fiscal per part de l’Estat espanyol.

Va ser en la moció de CCOO (registrada per Junts), de reivindicació del 6% del PIB nacional a Educació fixat per la Llei d’Educació el 2009 ─a la que òbviament vam donar tot el suport─, en la que vam mostrar-nos més crítics. I és que tots els grups van donar-hi suport expressant que “no podria ser d’una altra manera”. La realitat, però, és que han passat 15 anys (la major part amb governs amb majoria de Junts) des que es va establir aquesta fita i, a dia d’avui i en mans d’ERC, el pressupost d’Educació de la Generalitat s’hauria de doblar per arribar-hi. I és que l’educació, i els nostres serveis públics en general, estan sota mínims... Alhora, quan seguim la política nacional (i la negociació del pressupost amb PSC i Junts com a protagonistes principals a l’oposició), no és això el que està sobre la taula, sinó projectes especulatius i la reducció dels impostos redistributius que sostenen els serveis essencials.

Pel que fa al torn de precs i preguntes, en destaquem tres qüestions. La primera, sobre el que per a nosaltres és el gran tema de mandat: la cura de la nostra gent gran, amb la construcció de la nova residència i la correcta gestió de l’actual. Ens preocupen, a banda de com poden afectar les múltiples inversions previstes pel govern a la necessària priorització de la nova residència, els retards en el nomenament d’una nova direcció i en les obres urgents a l’actual residència Josep Baulida. Pel que fa a la primera qüestió, a què per sort veiem la llum al final del túnel, agraïm que el govern reconegués que es va equivocar en no fer cas a l’oposició quan defensàvem obrir el concurs públic tal com estava previst el mateix inici de mandat (és una qüestió urgent i s’ha endarrerit molts mesos). Pel que fa a les obres (amb subvenció adjudicada de la Diputació), encara s’han de licitar tot i que fa mes d’un mes que es va anunciar que havien començat!

Per altra banda, vam preguntar per la problemàtica de seguretat provocada pel conegut cas del delinqüent multireincident a qui l’anterior govern va denunciar: tant per la situació de la denúncia com per la de residència (el passat 7 de febrer hi havia un desnonament previst). En l’inici del mandat, i durant la campanya (en què la qüestió va prendre molta rellevància), s’havia assegurat que l’actual govern resoldria la qüestió molt abans d’aquesta data... De la denúncia no en tenim novetats, i el desnonament va anul·lar-se per part del jutjat. Som, doncs, on érem.

Finalment, vam fer un prec sobre l’ús del català per part de representants i treballadors de l’Ajuntament. D’una banda, per ratificar-nos en la queixa que havíem fet de l’ús del castellà per part de l’alcalde en el seu discurs en un acte públic (que ja s’hi havia desenvolupat tot arran de la demanda d’una sola persona) i del qual no havíem vist cap autocrítica. També per demanar que tots els agents de la policia local facin ús del català (darrerament hem sabut que alguns no només no hi iniciaven les converses, sinó que tampoc no hi responien en ser interpel·lats en la llengua pròpia). Davant d’això, el govern es reafirma el seu suposat total compromís amb la llengua... Esperem, doncs, veure canvis. Però ja sabem, i ho anem corroborant, que de prometre a complir hi ha molt tros per penedir.

CUP Alternativa per Llagostera