Comentari de CUP-Alternativa sobre el ple de gener de 2024


Com a punts de l’ordre del dia del ple ordinari del mes de gener, celebrat el dia 25, en destaquem l’adjudicació del contracte per a la construcció de la nova canalització d’aigua potable a Selva Brava i Font Bona, així com la sol·licitud de baixa de l’Ajuntament a Retecork (xarxa europea de territoris surers).

Sobre el primer, aprovat per unanimitat, celebrem que es continuï avançant en aquesta infraestructura imprescindible (encara més en l’actual context de sequera extrema). La nova canalització permetrà resoldre, a Llagostera, la dependència de l’empresa d’abastiment Rec Madral i totes les problemàtiques associades: mal servei amb greus talls d’aigua, pèrdues inquantificables per fuites continuades i els importants danys associats en camins veïnals. Si bé és cert que han sorgit algunes qüestions tècniques que han endarrerit la calendarització, entrem dins els terminis de pròrroga per a la important subvenció de l’ACA i esperem tenir llesta aquesta esperada obra el més aviat possible. Esperem, també, que la greu situació provocada per aquesta empresa i que haurà estat resolta amb inversió pública (tot i que de moment, com a la resta del poble, no ho serà el servei), representi una lliçó sobre els riscos i desavantatges de tenir una qüestió tan bàsica com l’abastiment d’aigua potable en mans privades.

 

Pel que fa a la sol·licitud de baixa de Retecork, aprovada amb els vots de Junts-PSC i el contrari de tota l’oposició, no podem compartir la decisió de cap manera. Especialment atenent els fluixos arguments exposats pel regidor de Promoció Econòmica (PSC), que va explicar que l’adhesió no tenia sentit i ens en podem estalviar la quota anual (de només 1.200 euros anuals), especialment, perquè no tenim cap indústria surera operativa ni museus o fàbriques visitables en l’àmbit. Aquesta plataforma, amb seu a Llofriu, té per objectiu bàsic la promoció cultural i turística vinculada a la història dels territoris surers ─a banda de treballar per l’impuls surer amb altres ens, com l’Institut Català del Suro. Així, per exemple, fins ara Llagostera ha constat als seus materials de difusió (amb poblacions veïnes com Palafrugell, Calonge o Cassà) i el Centre d’Interpretació de Can Caciques és un dels 10 museus que destaquen al seu web. A banda que actualment no tenim indústria local però sí que es continua extraient suro dels nostres boscos, la Llagostera d’avui (i els seus atractius) no s’entenen sense el seu passat surer: des del patrimoni forestal i les rutes que cal continuar posant en valor (i la mateixa Via Verda i l’Estació per on arriba gran part del turisme local) al Casino, passant per gran part dels nostres edificis singulars i el propi Eixample Romeu que avui és el centre del poble. Creiem que, atenent el reduït cost i les pobres explicacions del govern, clarament no s’ha avaluat bé l’oportunitat de desvincular-nos d’aquest ens. Creiem que, com a mínim, caldria haver explorat millor possibilitats de treure’n millor rendiment.